La Xina supera deu vegades els EUA en indústria siderúrgica.

La Xina supera deu vegades els EUA en indústria siderúrgica. Convé no badar. No us fieu de la corrupta premsa ''occidental''. Vegeu les estadístiques de la producció mundial d'acer (anys 2016 i 2017) publicades per Word Steel Association. Podeu veure que la Xina supera en deu vegades els EUA. Podreu observar que els EUA són en quart lloc, per darrera del Japó i l'Índia. Comproveu que Rússia quasi iguala els EUA. O sigui que la primera potència mundial és, de molt, la Xina. Cal esperar que al 2021 els ianquis llancin la tavallola. Estadístiques de Word Steel Association: 2016 AND 2017 million tonnes, crude steel production Country 2017 2016 Rank Tonnage Rank Tonnage China 1 831.7 1 807.6 Japan 2 104.7 2 104.8 India 3 101.4 3 95.5 United States 4 81.6 4 78.5 Russia 5 71.3 5 70.5 South Korea 6 71.0 6 68.6 Germany 7 43.4 7 42.1 Turkey 8 37.5 8 33.2 Brazil 9 34.4 9 31.3 Italy 10 24.1 11 23.4 Taiwan, China 11 22.4 12 21.8 Ukraine 12 21.3 10 24.2 Iran 13 21.2 14 17.9 Mexico 14 19.9 13 18.8 France 15 15.5 15 14.4 Spain 16 14.5 16 13.6 Canada 17 13.6 17 12.6 Vietnam 18 11.5 19 7.8 Poland 19 10.3 18 9.0 Austria 20 8.1 22 7.4 Belgium 21 7.8 20 7.7 United Kingdom 22 7.5 21 7.6 Egypt 23 6.9 28 5.0 Netherlands 24 6.8 23 6.9 South Africa 25 6.3 24 6.1 Australia 26 5.3 27 5.3 Slovak Republic 27 5.0 29 4.8 Pakistan 28 5.0 36 3.6 Saudi Arabia 29 4.8 25 5.5 Indonesia (e) 30 4.8 30 4.7 Sweden 31 4.7 31 4.6 Argentina 32 4.6 33 4.1 Czech Republic 33 4.6 26 5.3 Thailand 34 4.5 35 3.8 Kazakhstan 35 4.5 32 4.3 Finland 36 4.0 34 4.1 Romania 37 3.4 37 3.3 United Arab Emirates 38 3.3 38 3.1 Malaysia (e) 39 2.8 39 2.8 Qatar 40 2.6 40 2.5 Byelorussia 41 2.4 41 2.2 Luxembourg 42 2.2 42 2.2 Portugal 43 2.1 43 2.0 Oman (e) 44 2.0 44 2.0 Hungary 45 1.9 46 1.3 Serbia 46 1.5 49 1.2 Switzerland (e) 47 1.5 45 1.5 Greece 48 1.4 51 1.2 Colombia 49 1.3 47 1.3 North2019-04-04

Dios no existe. 16 pruebas.

Dios no existe. 16 pruebas (Reedición). Argumentos para hacer ver la inconsistencia intelectual de las creencias en un Dios. Los de la Curia romana y los protestantes yanquis están en campaña de propaganda permanente para difundir el concepto de "diseño inteligente", como dicen del dogma de la creación divina del Universo. Las iglesias están en guerra ideológica permanente. Sus campañas tienen por objetivo influir en las grandes masas, a la gente de las clases populares. Este escrito, es una modesta aportación de argumentos para hacer ver la inconsistencia de las supuestas pruebas de la existencia de Dios. Las pruebas clásicas para demostrar la existencia de Dios quedaron invalidadas a partir de Hume y Kant. Los conservadores a Hume le decían "el señor Hume, el ateo". Pero no se podía poner este calificativo a Kant, que era un fervoroso creyente cristiano. Kant reintrodujo el concepto de Dios en nombre de una supuesta razón práctica. Con el Empirismo como pensamiento hegemónico, quedaba establecido que la metafísica no era posible como ciencia, y que, por tanto, no se podía demostrar la existencia de Dios. El Positivismo no hizo sino reafirmar los presupuestos del Empirismo, y la metafísica quedaba definitivamente marginada del mundo de la ciencia moderna. Pero la Iglesia católica no admite nunca, en ningún caso, sus errores, los relacionados con la filosofía y la moral, en especial. Es vigente el dogma de la infalibilidad del Papa en materia de fe y de moral. La Curia romana sigue manteniendo a Tomás de Aquino como doctor máximo de la Iglesia. "Philosophia PERENNIS" es la denominación que dan a la filosofía de Aquino. En los seminarios de formación teológica, se continúa impartiendo las doctrinas aristotélica-tomistes y afirmando que la existencia de Dios puede ser demostrada usando la razón. Hecho este preámbulo, expongo una lista de argumentos que refuerzan la idea de que es imposible la existencia de Dios. 1. Contra la idea de Creación del Universo. Suponer que Dios creó el Universo implica la siguiente contradicción: se debería aceptar que algo inmaterial - Dios - habría existido eternamente como sustancia única, y que, "después" de esta eternidad, habría creado una segunda sustancia, la materia. O sea, el espíritu crea la materia. Lo perfecto, Dios, - según la idea aristotélica de perfección - habría producido lo imperfecto, la materia. 2. Contra la idea del orden del Universo. Se supone que en el Universo hay un orden y que Dios es el ordenador del Universo. Pero la física moderna introdujo el concepto de incertidumbre. Y Ilya Prigogine (premio Nobel de química, 1977) fue más allá y expuso el concepto del Universo como Caos y como proceso irreversible, es decir, no sólo habría habido el "Big Bang" -- el caos inicial -, sino que el Universo actual sería un momento de la explosión inicial, explosión que continúa su onda expansiva hasta el día de hoy. Por lo tanto, si no existe el supuesto orden, tampoco debe haber un Dios ordenador. 3. Contra la idea de perfección.Los denominados grados de perfección de la naturaleza son aporías que niegan los principios de las ciencias empíricas. Casi 2000 años después, En Tomás y la Iglesia católica todavía insisten en la idea del escalonamiento general de todos los seres según este supuesto grado de perfección. El tomismo desplegó un sistema de forma que todas las cosas tenían que seguir un orden jerárquico hasta niveles inauditos, como es el caso de las jerarquías angélicas. Las ciencias positivas rompieron definitivamente el mundo de las jerarquías aristotélica-tomistes. Entonces, la idea de un ser supremament perfecto es una pura fal lera. 4. Contra la idea de primer motor. En contra de lo que dicen los libros de texto y las enciclopedias, Aristóteles no era un científico, ni tenía el menor interés por la investigación de la naturaleza. Se puede afirmar, rotundamente, que la "Física" de Aristóteles no es sino un cúmulo de disparates sobre temas de física. En la física aristotélica hay diversos mundos físicos (El mundo sublunar y el mundo supralunar, mundos regidos por dos sistemas de leyes físicas) . En la física moderna, no hay "primer motor". 5. De manera similar, la física no hace distinción entre seres contingentes y seres necesarios. 6. En todo tiempo los pueblos han creído en dioses, en espíritus y fuerzas malignas. Hoy, gracias a los avances de los estudios de etnología, sabemos qué función social cumplían las religiones; sabemos que servían para establecer el sistema de prescripciones y prohibiciones que regían la vida de las comunidades humanas primitivas. Pero, actualmente, en las sociedades democráticas, las prescripciones y las prohibiciones son establecidas según la voluntad de la mayoría de ciudadanos, es decir, de acuerdo con el emotivisme moral y el contractualisme. Si las sociedades democráticas prescinden de "la voluntad de Dios", podemos concluir que, en la práctica, estas sociedades funcionan como si fueran ateas. 7. No se dispone ni nunca se ha dispuesto de una vía o de un método para poder experimentar sobre supuestos fenómenos sobrenaturales; los ciencias físicas no pueden detectar el fenómeno de la denominada "transustanciación", pongamos por caso. Igualmente, los supuestos fenómenos "paranormales" no resisten los análisis de la ciencia experimental. 8. Hay relatos de la antigüedad donde los prodigios y los milagros se suceden constantemente, de manera casi familiar. Muestran unas sociedades acostumbradas a los fenómenos prodigiosos relacionados con sus creencias. Precisamente, los relatos de los cristianos, los libros del NT, llega a momentos de tal intensidad de hechos milagrosos coma ningún otro relato, que yo sepa. Por poner un ejemplo: En "Los hechos de los apóstoles", 5, 12, referente al apóstol Pedro, el narrador nos hace saber que "Por las manos de los apóstoles procedía muchos milagros y prodigios en el pueblo ... Y iban creciendo más y más los creyentes en el señor ... hasta el punto que sacaban los enfermos por las calles y los ponían en camillas y baiards porque, al pasar Pedro, al menos su sombra cayera sobre alguno de ellos. Así mismo se hacía hacia una gernació de las ciudades de los alrededores de Jerusalén, trayendo enfermos y atormentados por los espíritus impuros, los cuales, todos, eran curados ". Como podéis comprobar, Pedro hacía milagros en serie, como deshacerse calza; bastaba que pasara por la calle y su sombra ya era suficiente para desatar un chorro de milagros. Soy de la opinión de que los propios "libros sagrados" ofrecen el mejor material para demostrar la inconsistencia de los dogmas religiosos. De la inconsistencia de los "libros sagrados", podemos deducir la inconsistencia de la creencia en un Dios (Sobre este tema puede ver mi web Los Evangelios, historias imposibles). 9. El argumento del sentido común: ¿Cómo es posible pensar que el ser más grande del Mundo no se puede conocer? Resultaría que el ser omnipotente no es accesible por medio de las ciencias. Y resulta que los administradores de la religión tampoco ofrecen vías de conocimiento. Ofrecen únicamente "sus libros sagrados" y todo de historias igualmente inverosímiles como única "prueba" de la existencia de su dios. 10. Aquino y los 40.000 teólogos hablan del "camino de la fe" como distinto del de la razón, pero afirman que fe y razón, en último término, deben coincidir. Pero no son capaces de explicar de qué manera se ha de obrar para seguir la vía de la fe. Pascal propone que uno se lo que debe hacer es comportarse como si tuviera fe, como si creyera en Dios, y que, así, en un momento determinado tendrá auténtica fe. Pero lo que no plantea Pascal es en qué Dios y en qué "libros sagrados" debe depositar la fe inicial quien está en periodo de pruebas. 11. Epicuro no negaba la existencia de los dioses, pero decía que los dioses no se ocupaban los hombres, puesto que los consideraban bichos insignificantes; entendía que un hombre sensato debe ordenar su vida como si los dioses no existieran. 12. Pero el planteamiento d'Epicur sólo es apropiado en el mundo griego. Del Dios de las religiones monoteístas, según sus "libros sagrados", no se puede decir que no se ocupa de los hombres. Al contrario, el Dios de la Biblia se muestra como un dios muy celoso, que quiere que los hombres la adoran y la amen.Pero además del Dios de los judíos y los cristianos, se muestran los Déu dels mahometans y, más lejos, el Dios del hinduismo, del budismo, sintoisme, Jainismo y otros. Ha de resultar inaceptable para una mente moderna la existencia de un Dios que interviene en la historia y al mismo tiempo se abstiene de dar las señas de su identidad. 13. El hecho de la existencia de tanta gente que no cree en Dios es una prueba de su inexistencia. Al respecto, los malvados teólogos se adelantan a decir que "Dios castiga con su silencio el pecado de orgullo de quienes se declaran ateos". Pero ¿qué pueden decir respecto de los niños que eran educados oficialmente dentro del ateísmo, como se hacía en las repúblicas marxistas? 14. Es inaceptable para una mente formada en la modernidad la existencia de Dios y al mismo tiempo la existencia de los denominados "libros sagrados". O sea, según mi razonamiento, de las historias imposibles que narran los "libros sagrados" debemos concluir que Dios no existe. 15. Según la ciencia, el amor y el odio son sentimientos que rehuyen del control de los humanos. Según la Biblia, el principal mandamiento de Dios sería el de amarle sobre todas las cosas, lo cual es imposible. Según la Biblia de la Fundación bíblica catalana, en "Éxodo", 20, 6, dice: ".. . yo, Jahveh, tu Dios, soy un Dios celoso, que castigo la iniquidad de los padres en los hijos hasta la tercera y la cuarta generación de quienes m'odien, pero que hago misericordia a miles para aquellos que me quieren y observan mis preceptos ". En contra de las suposiciones de los redactores de los" textos sagrados ", los sentimientos de las personas brotan de su interior de una manera espontánea. Es sabido que la voluntad no domina los sentimientos, sino, al revés, son los sentimientos los que determinan la voluntad. Para entendernos: si acaso, el texto bíblico debería decir algo así como "harás como si me quisieras". 16. Igualmente las supuestas declaraciones formales del Dios de los textos bíblicos que hieren gravemente la sensibilidad moderna deben considerarse como una prueba de que Dios no existe. Por poner un ejemplo especialmente notable, "Éxodo", 22, 19: "Quien ofrezca sacrificios a los dioses, fuera de Jahveh, será exterminado". Según este texto, al pie de la letra, todos los musulmanes y los hinduistas deberían ser exterminados. También podemos ver el texto que hace: "... Pero si el siervo declara: amo mi dueño, mi mujer y mis hijos, no quiero salir libre, entonces su dueño ... le foradarà la oreja con un punzón, y servirá para siempre. "," Éxodo ", 21,5-6. O, también, este otro texto:" Si alguien vende su hija por esclava ...", "Éxodo", 21, 7. (Debo reconocer que, en muchos aspectos, el Corán es más próximo a la sensibilidad moral moderna, en especial, referente a la esclavitud y temas sociales. El Corán declara que un musulmán no puede tener otro musulmán en esclavitud) . Contra la existencia de un "genio maligno" o de un Dios que jugara cruelmente con los humanos, debo confesar que no dispongo de argumentos tan contundentes, igualmente parece una idea inconsistente.

Rússia pot destruir l'armada ianqui en un no-res, segons RI.

Rússia pot destruir l'armada ianqui en un no-res, segons RI. La premsa ''occidental'' és extremadament corrupta; sempre dóna per suposat la superioritat militar dels ianquis; però sembla que la realitat és una altra. En aquest sentit, vegeu l'article de Russia Insider on s'aclareix la cosa, jo crec. La tecnologia de míssils de Rússia ha fet obsolet la marina nord-americana de trilions de dòlars Els temps han canviat i els Estats Units ja no poden projectar el seu poder militar com a l'Iraq. Aquests dies s'han acabat. Dmitry Orlov Dissabte, 21 d'abril de 2018 | 1400 paraules 37.290 371 1 ACCIONS Aquesta publicació va aparèixer per primera vegada a Russia Insider Orlov és un dels nostres assagistes preferits de Rússia i de tot tipus d'altres coses. Es va traslladar als Estats Units quan era un nen i viu a l'àrea de Boston. És un dels pensadors més coneguts The New Yorker ha batejat com "The Dystopians" en un excel·lent perfil de 2009 , juntament amb James Howard Kunstler, un altre col·laborador habitual de RI (archive) . Aquests teòrics creuen que la societat moderna es dirigeix ​​cap a un trencament dolorós i dolorós. És més conegut pel seu llibre de 2011 que compara el col·lapse soviètic i nord-americà (creu que els Estats Units seran pitjors). És un autor prolífic en una àmplia gamma de temes i es pot veure el seu treball buscant-lo a Amazon. Té un gran seguiment a la web i en Patreon, i us demanem que el recolzeu allà , com ho fa Russia Insider . El seu projecte actual és organitzar la producció d’embarcacions de cases assequibles per viure. Viu en un mateix vaixell. Si encara no heu descobert la seva feina, mireu el seu arxiu d’articles sobre RI . Són un autèntic tresor, ple de coneixements inestimables tant als Estats Units com a Rússia i com estan relacionats. Durant els últims 500 anys, les nacions europees (Portugal, Països Baixos, Espanya, Gran Bretanya, França i, breument, Alemanya) van poder saquejar gran part del planeta projectant el seu poder naval a l'estranger. Atès que gran part de la població mundial viu al llarg de les costes, i gran part del comerç sobre l’aigua, les naus armades que van arribar de sobte del no-res van poder posar a les poblacions locals a la seva mercè. Un brontosaure militar incapacitant financerament Les armades podrien saquejar, imposar tributs, castigar els desobedients, i després utilitzar aquest saqueig i tribut per construir més vaixells, ampliant l’abast dels seus imperis navals. Això va permetre a una petita regió amb pocs recursos naturals i poques avantatges autòctons més enllà de l'extremitat i una riquesa de malalties transmissibles per dominar el món durant mig mil·lenni. L’herència final d’aquest projecte imperial naval són els Estats Units, que, amb la nova incorporació d’energia aèria, i amb la seva gran flota de portaavions i una gran xarxa de bases militars a tot el planeta, és capaç d'imposar Pax Americana a tot món. O, més aviat, va ser capaç de fer-ho - durant el breu període entre el col·lapse de la URSS i l’aparició de Rússia i la Xina com a noves potències mundials i el seu desenvolupament de noves tecnologies contra la nau i antiaeris. Però ara aquest projecte imperial està a la seva fi. Abans de l'enfonsament soviètic, els militars nord-americans generalment no es van atrevir a amenaçar directament aquells països als quals la URSS havia estès la seva protecció. No obstant això, utilitzant el seu poder naval per dominar les vies marítimes que transportaven el petroli, i insistint en que el petroli es comercialitzés en dòlars dels EUA, va poder viure més enllà dels seus mitjans mitjançant l'emissió d'instruments de deute denominats en dòlars i la obligació de països de tot el món a invertir-hi. Va importar tot el que volgués utilitzant diners prestats mentre exportava la inflació, expropiant els estalvis de persones a tot el món. En el procés, els EUA han acumulat nivells de deute nacional absolutament impressionants, més enllà de tot allò vist anteriorment en termes absoluts o relatius. Quan finalment aquesta bomba de deute explota, estendrà la devastació econòmica molt més enllà de les fronteres dels EUA. I explotarà, La nova tecnologia de míssils ha fet que derrotar a un imperi naval sigui barat. Prèviament, per lluitar contra una batalla naval, calia tenir naus que superessin a les de l'enemic en la seva velocitat i en la seva potència d'artilleria. L’armada espanyola va enfonsar l’armada espanyola. Més recentment, això significava que només aquells països que podrien coincidir amb els industrials dels Estats Units podrien somiar amb oposar-se militarment. Però això ha canviat: els nous míssils russos es poden llançar a milers de quilòmetres de distància, són imparables i només cal un per enfonsar un destructor i només dos per enfonsar un portaavions. L’armada nord-americana ara es pot enfonsar sense tenir una armada pròpia. Les grandàries relatives de les economies o pressupostos de defensa nord-americanes i russes són irrellevants: Igualment significatiu és el desenvolupament de noves capacitats de defensa aèria russes: els sistemes S-300 i S-400, que poden segellar l'espai aeri d'un país. Allà on s’utilitzin aquests sistemes, com a Síria, les forces nord-americanes ara es veuen obligades a allunyar-se del rang. Amb la seva superioritat naval i aèria que s'evapora ràpidament, tot el que els Estats Units poden recaure militarment és l'ús de grans forces expedicionàries, una opció políticament desagradable i que ha demostrat ser ineficaç a l'Iraq i a l'Afganistan. També hi ha l'opció nuclear i, encara que no és probable que el seu arsenal nuclear sigui neutralitzat aviat, les armes nuclears només són útils com a elements dissuasoris. El seu valor especial és impedir que les guerres augmentin més enllà d’un cert punt, però aquest punt està més enllà de l’eliminació del seu domini naval i aeri global. Les armes nuclears són molt pitjors que inútils en augmentar el seu comportament agressiu contra un oponent armat nuclear; invariablement, seria un moviment suïcida. El que ara s'enfronta als Estats Units és essencialment un problema financer de deute irreparable i una bomba de riquesa fracassada, i hauria de ser un punt increïblement obvi que sortir d'explosions nuclears a qualsevol part del món no solucionés els problemes d'un imperi que es va trencant. Els esdeveniments que assenyalen canvis enormes en el món, sovint apareixen menors quan es veuen de manera aïllada. L’encreuament del Rubicon a Juliol César era només un encreuament de rius; Les tropes soviètiques i americanes que es van reunir i van fraternitzar a l'Elba eren, relativament parlant, un esdeveniment menor, ni tan sols l’escala del setge de Leningrad, la batalla de Stalingrad ni la caiguda de Berlín. No obstant això, van assenyalar un canvi tectònic en el paisatge històric. I potser només hem estat testimonis d’una cosa semblant a la recentment petita Batalla d’Ori Gouta a Síria, on els EUA van utilitzar un incident de les armes químiques per fer-se un intent de fer un atac igualment creient a alguns aeròdroms i edificis de Síria. L’establiment de la política exterior dels Estats Units volia demostrar que encara importa i té un paper a jugar, Per descomptat, tot això és una notícia terrible per als establiments militars i de política exterior dels EUA, així com per als nombrosos congressistes nord-americans en els districtes del qual operen els contractistes militars o es troben les bases militars. Evidentment, això també és una mala notícia per als contractistes de defensa, per al personal de les bases militars i per a molts altres. També s’aconsegueix una notícia terrible: econòmica, ja que la despesa en defensa és l’únic mitjà efectiu d’estímul econòmic del qual el govern dels Estats Units és capaç políticament. Els "treballs preparats per les pales" d’Obama, si recordeu, no van fer res per evitar la dramàtica reculada de la taxa de participació laboral, que és un eufemisme per a la inversió de la taxa d’atur real. També hi ha un pla meravellós per tirar molts diners a SpaceX d'Elon Musk (mentre continuem comprant motors de coets de gran importància per part dels russos, que actualment estan parlant de bloquejar la seva exportació cap als Estats Units com a represàlia per obtenir més sancions als EUA). En definitiva, treure l’estímul de la defensa i l’economia nord-americana farà un fort so esclatar seguit d’un soroll gradual que disminueix gradualment. No cal dir que tots els involucrats faran tot el possible per negar-se o amagar-se durant el temps possible el fet que la política exterior i els establiments de defensa dels Estats Units hagin estat neutralitzats. La meva predicció és que l’imperi naval i aeri nord-americà no fallarà perquè serà derrotat militarment i no serà desmantellat una vegada que la notícia s'enfonsi perquè no serveix de res; en canvi, es veurà obligat a restringir les seves operacions a causa de la manca de fons. Encara pot haver-hi uns quants cops forts abans que es rendeixi, però sobretot el que escoltarem és una gran quantitat de gemecs. Així va ser la URSS; així ho faran els EUA.

Déu no existeix

Déu no existeix. 16 proves Arguments per fer veure la inconsistència intel·lectual de les creences en un Déu. Els de la Cúria romana i els protestants ianquis són en campanya de propaganda permanent per tal de difondre el concepte de "disseny intel·ligent", dit del dogma de la creació divina de l'Univers. Les esglésies són en guerra ideològica permanent. Les seves grans campanyes tenen per objectiu influir a les grans masses, a la gent de les classes populars. Aquest escrit, és una modesta aportació d'arguments per fer veure la inconsistència de les suposades proves de l'existència de Déu. Les proves clàssiques per a demostrar l'existència de Déu quedaren invalidades a partir d'En Hume i d'En Kant. Els conservadors a En Hume li deien "el senyor Hume, l'ateu". Però no es podia posar aquest qualificatiu a En Kant, que era un fervorós creient cristià: va reintroduir el concepte de Déu en nom d'una suposada raó pràctica. Amb l'Empirisme com a pensament hegemònic, quedava establert que la metafísica no era possible com a ciència, i que, per tant, no es podia demostrar l'existència de Déu. El Positivisme no va fer sinó reafirmar els pressupòsits de l'Empirisme, i la metafísica quedava definitivament marginada del món de la ciència moderna. Però l'Església catòlica no admet mai, en cap cas, els seus errors, els relacionats amb la filosofia i la moral, en especial. És vigent el dogma de la infal·libilitat del Papa en matèria de fe i de moral. La Cúria romana continua mantenint a Tomàs d'Aquino com a doctor màxim de l'Església. "Philosophia perennis" és la denominació que donen a la filosofia de N'Aquino. Als seminaris de formació teològica, es continua impartint les doctrines aristotèlico-tomistes i afirmant que l'existència de Déu pot ésser demostrada fent ús de la raó. Fet aquest preàmbul, exposo una llista d'arguments que reforcen la idea de que és impossible l'existència de Déu. 1. Contra la idea de Creació de l'Univers. Suposar que Déu creà l'Univers implica la següent contradicció: s'hauria d'acceptar que una cosa immaterial – Déu – hauria existit eternament com a substància única, i que, "després" d'aquesta eternitat, hauria creat una segona substància, la matèria. O sigui, l'esperit crea la matèria. Allò perfecte, Déu, – segons la idea aristotèlica de perfecció – hauria produït allò imperfecte, la matèria. 2. Contra la idea de l'ordre de l'Univers. On suposa que a l'Univers hi ha un ordre i que Déu és l'ordenador de l'Univers. Però la física moderna introduí el concepte d'incertesa. I N'Ilya Prigogine (premi Nobel de química, 1977) va anar més enllà i va exposar el concepte de l'Univers com a Caos i com a procés irreversible; és a dir, no solament hi hauria hagut el "Big Bang" – el caos inicial -, sinó que l'Univers actual seria un moment de l'explosió inicial, explosió que continua la seva ona expansiva fins al dia d'avui. Per tant, si no hi ha el suposat ordre, tampoc hi ha d'haver un Déu ordenador. 3. Contra la idea de perfecció. Els denominats graus de perfecció de la naturalesa són apories que neguen els principis de les ciències empíriques. Quasi 2000 anys després, En Tomàs i l'Església catòlica encara insisteixen en la idea de l'escalonament general de tots els éssers segons aquest suposat grau de perfecció. El tomisme va desplegar un sistema de manera que totes les coses havien de seguir un ordre jeràrquic fins a nivells inaudits, com és el cas de les jerarquies angèliques. Les ciències positives van trencar definitivament el món de les jerarquies aristotèlico-tomistes. Llavors, la idea d'un ésser supremament perfecte és una pura fal·lera. 4. Contra la idea de primer motor. En contra del que diuen els llibres de text i les enciclopèdies, N'Aristòtil no era un científic, ni tenia el menor interès per la investigació de la naturalesa. Es pot afirmar, rotundament, que la "Física" de N'Aristòtil no és sinó un cúmul de disbarats sobre temes de física. A la física aristotèlica hi havia diversos móns físics amb unes lleis físiques diferents. A la física moderna, no hi ha "primer motor". 5. Semblantment, la física no fa distinció entre éssers contingents i éssers necessaris. 6. En tot temps els pobles han cregut en déus, en esperits i en forces malignes. Avui, gràcies els avenços dels estudis d'etnologia, sabem quina funció social complien les religions; sabem que servien per establir el sistema de prescripcions i de prohibicions que regien la vida de les comunitats humanes primitives. Però, actualment, a les societats democràtiques, les prescripcions i les prohibicions són establertes segons la voluntat de la majoria de ciutadans; és a dir, d'acord amb l'emotivisme moral i el contractualisme. Si les societats democràtiques prescindeixen de "la voluntat de Déu", podem concloure que, a la pràctica, aquestes societats funcionen com si fossin atees. 7. No es disposa ni mai s'ha disposat d'una via o d'un mètode per poder experimentar sobre suposats fenòmens sobrenaturals com serien els ciències físiques no poden detectar el fenomen de la denominada "transsubstanciació". Igualment, els suposats fenòmens "paranormals" no resisteixen les anàlisis de la ciència experimental. 8. Hi ha relats de l'antiguitat on els prodigis i els miracles es succeeixen constantment, de manera quasi familiar. Mostren unes societats acostumades als fenòmens prodigiosos relacionats amb les seves creences. Precisament, als relats dels cristians, als llibres de l'NT, arriba a moments de tal intensitat de fets miraculosos coma cap altre relat, que jo sàpiga. Per posar un exemple: A "Els fets dels apòstols", 5, 12, referent a l'apòstol En Pere, el narrador ens fa saber que "Per les mans dels apòstols s'esqueien molts de miracles i prodigis al poble...I anaven creixent més i més els creients en el senyor...fins al punt que treien els malalts pels carrers i els posaven en lliteres i baiards perquè, en passar En Pere, al menys la seva ombra caigués sobre algun d'ells. Així mateix hi feia cap una gernació de les ciutats dels voltants de Jerusalem, portant malalts i turmentats pels esperits impurs, els quals, tots, eren guarits". Com podeu comprovar, En Pere feia miracles en sèrie, com que desfer calça; bastava que passés pel carrer i la seva ombra ja era suficient per desfermar un doll de miracles. Sóc de l'opinió de que els propis "llibres sagrats" ofereixen el millor material per demostrar la inconsistència dels dogmes religiosos. De la inconsistència dels "llibres sagrats", en podem deduir la inconsistència de la creença en un determinat Déu ( Sobre aquest tema podeu veure la meva web Els Evangelis, històries impossibles). 9. L'argument del sentit comú: Com és possible pensar que l'ésser més gran del Món no es pot conèixer? Resultaria que l'ésser omnipotent no és accessible per mitjà de les ciències. I resulta que els administradors de la religió tampoc ofereixen vies de coneixement. Ofereixen únicament "els seus llibres sagrats" i tot d'històries igualment inversemblants com a única "prova" de l'existència del seu déu. 10. N'Aquino i els 40.000 teòlegs parlen del "camí de la fe" com a diferent del de la raó, però que fe i raó, en darrer terme, han de coincidir. Però no són capaços d'explicar de quina manera s'ha d'obrar per seguir la via de la fe. En Pascal proposa que un hom el que ha de fer és comportar-se com si tingués fe, com si cregués en Déu, i que, així, a un moment determinat tindrà autèntica fe. Però allò que no planteja En Pascal és en quin Déu i en quins "llibres sagrats" ha de dipositar la fe inicial el qui està en període de proves. 11. N'Epicur no negava l'existència dels déus, però deia que els déus no s'ocupaven dels homes, posat que els consideraven bestioles insignificants; entenia que un home assenyat ha d'ordenar la seva vida com si els déus no existissin. 12. Però el plantejament de N'Epicur només és apropiat al món grec. Del Déu de les religions monoteistes, segons els seus "llibres sagrats", no es pot dir que no s'ocupa dels homes. Ans al contrari, el Déu de la Bíblia es mostra com un déu molt gelós, que vol que els homes l'adorin i l'estimin. Però a més del Déu dels jueus i dels cristians, hi ha els Déu dels mahometans; i, més lluny, el Déu de l'hinduisme, el del budisme, sintoisme, jainisme i d'altres. Ha de resultar inacceptable per a una ment moderna l'existència d'un Déu que intervé dins la història i alhora s'absté de donar les senyes de la seva identitat. 13. El fet de l'existència de tanta gent que no creu en Déu és una prova de la seva inexistència. Sobre això, els malvats teòlegs s'avancen a dir que "Déu castiga amb el seu silenci el pecat d'orgull dels qui es declaren ateus". Però què poden dir respecte dels infants que eren educats oficialment dins l'ateisme, com es feia a les repúbliques marxistes? 14. És inacceptable per a una ment formada dins la modernitat l'existència de Déu i alhora l'existència dels denominats "llibres sagrats". O sigui, segons el meu raonament, de les històries impossibles que narren els llibres "llibres sagrats" hem de concloure que Déu no existeix. 15. O, al menys, que no existeix el déu dels jueus i dels cristians. Segons la Bíblia, el principal manament de Déu seria el d'estimar-lo sobre totes les coses. Segons la Bíblia de la Fundació bíblica catalana, a "Èxode", 20, 6, diu: "...jo, Jahveh, el teu Déu, sóc un Déu gelós, que castigo la iniquitat dels pares en els fills fins a la tercera i la quarta generació dels qui m'odien, però que faig misericòrdia fins a milers per aquells que m'estimen i observen els meus preceptes". En contra de les suposicions dels redactors dels "textos sagrats", els sentiments de les persones broten del seu interiorment d'una manera espontània. És sabut que la voluntat no domina els sentiments, sinó, al revés, són els sentiments els que determinen la voluntat. Per entendre'ns: si de cas, el text bíblic hauria de dir una cosa així com "faràs com si m'estimessis". 16. Igualment les suposades declaracions formals del Déu dels textos bíblics que feren greument la sensibilitat moderna s'han de considerar com una prova de que Déu no existeix. Per posar un exemple especialment notable, "Èxode", 22, 19: "Qui ofereixi sacrificis als déus, fora de Jahveh, serà exterminat". Segons aquest text, al peu de la lletra, tots els musulmans i els hinduistes haurien de ser exterminats. També podem veure el text que fa: "...Però si el servent declara: estimo el meu amo, la meva dona i els meus fills; no vull sortir lliure, aleshores el seu amo...li foradarà l'orella amb un punxó, i el servirà per sempre.", "Èxode", 21,5-6. O, també, aquest altre text: "Si algú ven la seva filla per esclava...", "Èxode", 21, 7. (He de reconèixer que, en molts aspectes, l'Alcorà és més pròxim a la sensibilitat moral moderna, en especial, referent a l'esclavitud i a temes socials. L'Alcorà declara que un musulmà no pot tenir un altre musulmà en esclavatge). Contra l'existència d'un "geni maligne" o d'un Déu que jugués cruelment amb els humans, he de confessar que no disposo d'arguments tan contundents, igualment sembla una idea inconsistent.